dijous, 23 de juny de 2022

Comiat de 6è

 

Ja estem. S’ha acabat. Com qui no vol la cosa, ha passat un curs. Així, en un tancar i obrir d’ulls. No fa massa, escrivíem uns desitjos en unes pedres, el primer dia, i avui, ens trobem per tancar el curs.

Ha estat un curs especial. Amb molts canvis. Moltes novetats. Hem deixat enrere el morral i podem veure’ns les cares, sinceres, alegres. Cares que es van il·luminar quan van saber que anàvem de colònies, al Xaloc. Aquí. Tots junts. Així de senzill. De fàcil. O bé quan fèiem tallers amb pares i mares o anàvem al bosc o celebràvem sant Jordi plegats, com una família. Tots a l’una. I molts moments més. Perquè un curs està ple de moments. Uns moments que s’encadenen i ens fan créixer. Una suma d’instants de vida.

Ha estat un any per conèixer-nos més, per saber-nos més. I hem crescut. I amb el temps, tots ens hem fet grans. Uns una mica, altres molt. Tant, que l’escola, com un vestit a mida, ja els queda petita i han de volar. Han de començar un nou camí. Una nova aventura i desplegaran les ales, unes ales de colors, belles i grans, que els ajudaran a conquerir nous cels. 

Molts ens veurem d’aquí uns dies, no massa, d’altres, els veurem quan vinguin a veure’ns, a explicar-nos el seu vol. 

Enguany tenim un estol que se’n va. Que volarà alt Bages enllà. Nosaltres, des d’aquesta talaia, des d’aquest mirador privilegiat que és Calders, seguirem el seu vol, recordant aquells moments, còmplices com aquell somriure que sempre ens ha regalat la Jana, un somriure murri, viu, franc. O bé sentirem la força de la Mariona, enèrgica, companya fidel, tossuda un xic o potser creuarem la mirada amb l’Àneu, que concentrada i silent, ens convidarà a seure al seu costat. A gaudir del seu repòs. 

Però un estol és variat, per sort, i hi ha de tot. Alguns ocells, volen molt alt, segurs, sabedors del que volen i baten les ales per arribar ben amunt, com l’Helena. Constant. Ferma. Sincera. O a prop d’ella, cercant aires més favorables, aires que l’empenyin, una Carla astuta, viva. Que mira i analitza. O bé una Iris, pensativa, observadora, calculant el millor traçat, el millor recorregut. 

Els estols, es mouen amb gràcia, amb bellesa i sempre hi ha un ocell cantaire, que avisa, que alerta, com la Júlia, energia pura, una força assenyada, que analitza i reflexiona. O bé la calma, la pau, aquella mirada suau, respectuosa, amigable, com la Maria. Ocells que acompanyen. Que sumen.      

La gràcia dels estols, és la seva varietat, però que a l’hora sembla que siguin un equip, tots junts. Tots a l’una. I et trobes aus com l’Ivet, amb un somriure ample sempre present, amb ganes de ser-hi, d’ajudar, de proposar. I del Jaume, què en direm. Farina plana. Mot pausat. Sempre trobant la manera de col·laborar. Sense dir massa, sense massa soroll. Només quan cal. Allà per ajudar. 

Ocells virolats, ocells ratllats, ocells variats. Però la diferència ens enriqueix i et trobes d’altres, com l’Arnau. Ironia pura, broma a l’instant. Amb moments de complicitat que han fet sumar i d’altres, que han fet suar. Però un gran amic. Altres, com el Gerard, discret, atent, s’ha mostrat fidel als seus, ànima del grup, o bé un ocell cantaire, de moltes notes, de molta complicitat. El Marc

Però si una cosa cal a un estol és aquell ocell que sap. Que té coneixements de vida i que comparteix moments, obre el cor i posa les coses al seu lloc, deixant enrere el soroll del batec de les ales, com la Nora. I en aquesta volada, no hi pot faltar un ocell assenyat, que si cal trencar el vol ho fa però que vetlla perquè aquest sigui planer, agradable. Que mostra un aleteig graciós, segur, com el Pere.  

Segur que hem après tant nosaltres com vosaltres, perquè sovint ensenya més aquell que no s’ho proposa que aquell que vol. Hem après a estimar-nos, a respectar-nos, a escoltar-nos... hem après a ser grup, a ser tribu i cadascú ha aportat allò que sap i ha après dels altres, creixent.

Amb el temps, ens hem conegut i respectat. A l’escola us hem vist riure, plorar, enfadar-vos o estimar. Us hem vist tant, que us sabem força i per això, estem tranquils. Sabem que marxen els grans, però dels grans en majúscula i al davant se us obre un nou camí, un nou horitzó. Sense tanques, sense traves, perquè allà on vulgueu anar, anireu, allò que vulgueu fer, fareu i al darrere, ens tindreu, potser no de cos, potser no físicament, però sempre podreu cercar aquella veu amable que us esperoni, perquè quan ens necessiteu, hi serem.

Voleu ben alt boniques!

Voleu ben alt amics!

dimecres, 22 de juny de 2022

ESPIES

Aquesta peli ha estar feta per un grup d'alumnes de la comunitat de grans i esta feta amb estones que teníem de treball autònom i de petites estones.
El primer que vam fer per fer aquesta peli és el següent: Primer vam fer i pensar tot el guió i tot com seria i tot això. Després de això vam pensar les persones que podrien anar be per fer-la. Segon, vam pensar els llocs on ho podrien fer. Tercer van agafar les persones i per últim gravar, editar i penjar-ho.
ESPAREM QUE US AGRADI!!!
CREAT PER: Ivet, Àneu i Arlet
Arlet

dimarts, 21 de juny de 2022

Àlex Roca

El divendres 20 de maig, vam veure un vídeo d'un noi amb el 76% de paràlisi cerebral que es diu Àlex Roca. Quan l'Àlex tenia cinc mesos els seus pares van saber que tenia paràlisi cerebral i el metge els va dir que podria ser que morís, o que no pogués moure's, caminar ni parlar. Però l'Àlex no es va rendir mai i als tres anys va intentar començar a caminar, i als tres anys i mig es va posar dret, va fer una passa i després una altra i, al final... ja sabia caminar! Quan els seus pares, abans dels tres anys, van decidir portar-lo a la llar d'infants, a l'entrevista la mestra, com a excusa, els hi va dir que els hi portaria massa feina, però els pares de l'Àlex li van dir, enfadats, que seria el que els hi portaria menys feina perquè no es movia i gairebé no parlava. I, al final, la mestra el va acceptar. Quan l'Àlex va acabar la llar d'infants i va començar l'escola va ser una gran sorpresa per l'Àlex perquè tots els nens i nenes el respectaven tal i com era i, a més a més, la mestra estava encantada de tenir-lo a la classe i el tractava com un més. Més endavant, a la seva escola hi va anar una persona que sabia parlar el llenguatge de signes per tal que els nens poguessin entendre a l'Àlex. 

Igual com havia fet de petit, l'Àlex no es rendia mai i, així, ha anat superant reptes que ningú s'havia imaginat, com fer la Titan Desert, que va ser el primer noi amb paràlisi cerebral a aconseguir-la, i també ha fet un munt de triatlons.

Lluc i Cala



dilluns, 20 de juny de 2022

Tota l'escola anem a Vilanova i la Geltrú

El dia 3 de juny vam anar a la platja de Vilanova i la Geltrú. Vam anar-hi tota l'escola. Vam marxar de l'escola amb autobús a les 9:30h. Jo vaig anar amb el Jaume a l'anada i a la tornada. Vam arribar a la platja a les 11:30h del matí, i quan vam arribar vam esmorzar. Després d'esmorzar tota l'escola vam anar a la platja. Vam estar-hi dues hores i mitja i, després, vam anar  a canviar-nos de roba per anar a dinar. Després de dinar el bus ens esperava per tornar cap a l'escola. ALGÚ ES VA ADORMIR!!! I CAP A L'ESCOLA.!!!          

Èlia García



TALLER DE CUPCAKES

El divendres 17 de juny amb la Tània, mare de l’Aleix de P4 i de la Paula de 2n, hem fet un taller de “cupcakes”, pastís petit arrodonit individual, amb una base de pa de pessic, semblant a les magdalenes.

Moltes gràcies Tània, estaven boníssims!!!.





Unes fotografies del taller...

dijous, 16 de juny de 2022

PROJECTES- ELS PAÏSOS DEL MÓN-

Aquest trimestre hem portat a terme un treball d’investigació sobre diferents característiques, menjars, llengües, animals, esports, banderes ..dels països del món.Hem recollit en una presentació de diapositives del Drive tot el que anàvem aprenent i cadascú l’ha presentat a tots els seus companys de classe.
Amb aquest treball, a part de descobrir un munt de coses sobre els països del món, hem adquirit tot un conjunt de coneixements, destreses, habilitats, actituds i valors per a la utilització estratègica de la informació amb les tècniques digitals.

PROJECTE ORENETES

El divendres 10 de juny vam anar amb l’Àlex Rollan, pare del Pau de P3 i de la Núria de 2n,

a descobrir quantes orenetes cuablanques viuen a prop de la nostra escola de Calders. 

 

En total vam trobar 16 nius habitats.

Sabíeu que una oreneta es pot menjar cada dia 5 grams de mosquits? 

La seva tasca és molt valuosa per nosaltres, cal que les protegim i cuidem.

Moltes gràcies Àlex.

Hem après moltíssim i ens agradaria molt continuar amb el projecte el curs vinent!!