dijous, 23 de juny de 2022

Comiat de 6è

 

Ja estem. S’ha acabat. Com qui no vol la cosa, ha passat un curs. Així, en un tancar i obrir d’ulls. No fa massa, escrivíem uns desitjos en unes pedres, el primer dia, i avui, ens trobem per tancar el curs.

Ha estat un curs especial. Amb molts canvis. Moltes novetats. Hem deixat enrere el morral i podem veure’ns les cares, sinceres, alegres. Cares que es van il·luminar quan van saber que anàvem de colònies, al Xaloc. Aquí. Tots junts. Així de senzill. De fàcil. O bé quan fèiem tallers amb pares i mares o anàvem al bosc o celebràvem sant Jordi plegats, com una família. Tots a l’una. I molts moments més. Perquè un curs està ple de moments. Uns moments que s’encadenen i ens fan créixer. Una suma d’instants de vida.

Ha estat un any per conèixer-nos més, per saber-nos més. I hem crescut. I amb el temps, tots ens hem fet grans. Uns una mica, altres molt. Tant, que l’escola, com un vestit a mida, ja els queda petita i han de volar. Han de començar un nou camí. Una nova aventura i desplegaran les ales, unes ales de colors, belles i grans, que els ajudaran a conquerir nous cels. 

Molts ens veurem d’aquí uns dies, no massa, d’altres, els veurem quan vinguin a veure’ns, a explicar-nos el seu vol. 

Enguany tenim un estol que se’n va. Que volarà alt Bages enllà. Nosaltres, des d’aquesta talaia, des d’aquest mirador privilegiat que és Calders, seguirem el seu vol, recordant aquells moments, còmplices com aquell somriure que sempre ens ha regalat la Jana, un somriure murri, viu, franc. O bé sentirem la força de la Mariona, enèrgica, companya fidel, tossuda un xic o potser creuarem la mirada amb l’Àneu, que concentrada i silent, ens convidarà a seure al seu costat. A gaudir del seu repòs. 

Però un estol és variat, per sort, i hi ha de tot. Alguns ocells, volen molt alt, segurs, sabedors del que volen i baten les ales per arribar ben amunt, com l’Helena. Constant. Ferma. Sincera. O a prop d’ella, cercant aires més favorables, aires que l’empenyin, una Carla astuta, viva. Que mira i analitza. O bé una Iris, pensativa, observadora, calculant el millor traçat, el millor recorregut. 

Els estols, es mouen amb gràcia, amb bellesa i sempre hi ha un ocell cantaire, que avisa, que alerta, com la Júlia, energia pura, una força assenyada, que analitza i reflexiona. O bé la calma, la pau, aquella mirada suau, respectuosa, amigable, com la Maria. Ocells que acompanyen. Que sumen.      

La gràcia dels estols, és la seva varietat, però que a l’hora sembla que siguin un equip, tots junts. Tots a l’una. I et trobes aus com l’Ivet, amb un somriure ample sempre present, amb ganes de ser-hi, d’ajudar, de proposar. I del Jaume, què en direm. Farina plana. Mot pausat. Sempre trobant la manera de col·laborar. Sense dir massa, sense massa soroll. Només quan cal. Allà per ajudar. 

Ocells virolats, ocells ratllats, ocells variats. Però la diferència ens enriqueix i et trobes d’altres, com l’Arnau. Ironia pura, broma a l’instant. Amb moments de complicitat que han fet sumar i d’altres, que han fet suar. Però un gran amic. Altres, com el Gerard, discret, atent, s’ha mostrat fidel als seus, ànima del grup, o bé un ocell cantaire, de moltes notes, de molta complicitat. El Marc

Però si una cosa cal a un estol és aquell ocell que sap. Que té coneixements de vida i que comparteix moments, obre el cor i posa les coses al seu lloc, deixant enrere el soroll del batec de les ales, com la Nora. I en aquesta volada, no hi pot faltar un ocell assenyat, que si cal trencar el vol ho fa però que vetlla perquè aquest sigui planer, agradable. Que mostra un aleteig graciós, segur, com el Pere.  

Segur que hem après tant nosaltres com vosaltres, perquè sovint ensenya més aquell que no s’ho proposa que aquell que vol. Hem après a estimar-nos, a respectar-nos, a escoltar-nos... hem après a ser grup, a ser tribu i cadascú ha aportat allò que sap i ha après dels altres, creixent.

Amb el temps, ens hem conegut i respectat. A l’escola us hem vist riure, plorar, enfadar-vos o estimar. Us hem vist tant, que us sabem força i per això, estem tranquils. Sabem que marxen els grans, però dels grans en majúscula i al davant se us obre un nou camí, un nou horitzó. Sense tanques, sense traves, perquè allà on vulgueu anar, anireu, allò que vulgueu fer, fareu i al darrere, ens tindreu, potser no de cos, potser no físicament, però sempre podreu cercar aquella veu amable que us esperoni, perquè quan ens necessiteu, hi serem.

Voleu ben alt boniques!

Voleu ben alt amics!

dimecres, 22 de juny de 2022

ESPIES

Aquesta peli ha estar feta per un grup d'alumnes de la comunitat de grans i esta feta amb estones que teníem de treball autònom i de petites estones.
El primer que vam fer per fer aquesta peli és el següent: Primer vam fer i pensar tot el guió i tot com seria i tot això. Després de això vam pensar les persones que podrien anar be per fer-la. Segon, vam pensar els llocs on ho podrien fer. Tercer van agafar les persones i per últim gravar, editar i penjar-ho.
ESPAREM QUE US AGRADI!!!
CREAT PER: Ivet, Àneu i Arlet
Arlet

dimarts, 21 de juny de 2022

Àlex Roca

El divendres 20 de maig, vam veure un vídeo d'un noi amb el 76% de paràlisi cerebral que es diu Àlex Roca. Quan l'Àlex tenia cinc mesos els seus pares van saber que tenia paràlisi cerebral i el metge els va dir que podria ser que morís, o que no pogués moure's, caminar ni parlar. Però l'Àlex no es va rendir mai i als tres anys va intentar començar a caminar, i als tres anys i mig es va posar dret, va fer una passa i després una altra i, al final... ja sabia caminar! Quan els seus pares, abans dels tres anys, van decidir portar-lo a la llar d'infants, a l'entrevista la mestra, com a excusa, els hi va dir que els hi portaria massa feina, però els pares de l'Àlex li van dir, enfadats, que seria el que els hi portaria menys feina perquè no es movia i gairebé no parlava. I, al final, la mestra el va acceptar. Quan l'Àlex va acabar la llar d'infants i va començar l'escola va ser una gran sorpresa per l'Àlex perquè tots els nens i nenes el respectaven tal i com era i, a més a més, la mestra estava encantada de tenir-lo a la classe i el tractava com un més. Més endavant, a la seva escola hi va anar una persona que sabia parlar el llenguatge de signes per tal que els nens poguessin entendre a l'Àlex. 

Igual com havia fet de petit, l'Àlex no es rendia mai i, així, ha anat superant reptes que ningú s'havia imaginat, com fer la Titan Desert, que va ser el primer noi amb paràlisi cerebral a aconseguir-la, i també ha fet un munt de triatlons.

Lluc i Cala



dilluns, 20 de juny de 2022

Tota l'escola anem a Vilanova i la Geltrú

El dia 3 de juny vam anar a la platja de Vilanova i la Geltrú. Vam anar-hi tota l'escola. Vam marxar de l'escola amb autobús a les 9:30h. Jo vaig anar amb el Jaume a l'anada i a la tornada. Vam arribar a la platja a les 11:30h del matí, i quan vam arribar vam esmorzar. Després d'esmorzar tota l'escola vam anar a la platja. Vam estar-hi dues hores i mitja i, després, vam anar  a canviar-nos de roba per anar a dinar. Després de dinar el bus ens esperava per tornar cap a l'escola. ALGÚ ES VA ADORMIR!!! I CAP A L'ESCOLA.!!!          

Èlia García



TALLER DE CUPCAKES

El divendres 17 de juny amb la Tània, mare de l’Aleix de P4 i de la Paula de 2n, hem fet un taller de “cupcakes”, pastís petit arrodonit individual, amb una base de pa de pessic, semblant a les magdalenes.

Moltes gràcies Tània, estaven boníssims!!!.





Unes fotografies del taller...

dijous, 16 de juny de 2022

PROJECTES- ELS PAÏSOS DEL MÓN-

Aquest trimestre hem portat a terme un treball d’investigació sobre diferents característiques, menjars, llengües, animals, esports, banderes ..dels països del món.Hem recollit en una presentació de diapositives del Drive tot el que anàvem aprenent i cadascú l’ha presentat a tots els seus companys de classe.
Amb aquest treball, a part de descobrir un munt de coses sobre els països del món, hem adquirit tot un conjunt de coneixements, destreses, habilitats, actituds i valors per a la utilització estratègica de la informació amb les tècniques digitals.

PROJECTE ORENETES

El divendres 10 de juny vam anar amb l’Àlex Rollan, pare del Pau de P3 i de la Núria de 2n,

a descobrir quantes orenetes cuablanques viuen a prop de la nostra escola de Calders. 

 

En total vam trobar 16 nius habitats.

Sabíeu que una oreneta es pot menjar cada dia 5 grams de mosquits? 

La seva tasca és molt valuosa per nosaltres, cal que les protegim i cuidem.

Moltes gràcies Àlex.

Hem après moltíssim i ens agradaria molt continuar amb el projecte el curs vinent!!





dilluns, 13 de juny de 2022

Taller de bicicletes

 El 9 de juny van venir els dos policies de Calders a explicar-nos com portar la bici amb prudència i no estar en perill de fer-te mal quan hi  vagis. Ens van posar dos vídeos que explicaven coses importants per anar amb bicicleta. Després vam baixar al camp de futbol amb bicicleta. Allà hi havia dos tallers, un que va venir el Jonathan a explicar-nos el manteniment de les bicis i l'altre taller era un circuit per fer voltes per anar pel carril bici i no anar per l'altre banda i no xocar amb els altres. Per començar ens vam dividir en dos grups, un se'n va anar amb el Jonathan i l'altre amb el circuit i llavors al revés. 

VA SER MOLT DIVERTIT!!!

Per veure més imatges clica aquí


IVET MESTRE

diumenge, 12 de juny de 2022

Més que un canvi estètic


  

“Si fa cent anys s’hagués pogut hivernar a un cirugià i a un mestre, i ara se’ls retornés a la vida, resultaria que el cirurgià difícilment reconeixeria un quiròfan modern, mentre que el mestre identificaria pràcticament tots els elements de l’aula i, amb una mica de sort, fins i tot podria continuar amb l’explicació ell mateix” 

Nicholas Negroponte



Aquest any a l’escola de Calders hem iniciat un profund procés de transformació. Un canvi en la mirada cap a l’infant i l’acompanyament que oferim a aquest, en la manera de concebre l’educació i de construir Escola, així com en el paper que juga l’entorn més proper i l’educador. Una altra aproximació en la relació que mantenim amb el medi natural i que ens resulta generador d’importants aprenentatges, en la manera d’apropar-nos als nostres dubtes i sabers, de desvetllar nous interessos i de construir nous aprenentatges. En la manera de disposar l’espai que ens acull a tots nosaltres i a tota la comunitat educativa.


És un canvi que, inevitablement va de bracet amb un canvi estètic, però que no només es queda en mers canvis estètics. Aquests però, d’entrada, ja ens provoquen una manera diferent de veure l’escola, una manera diferent de fer les coses i una manera diferent de concebre l’educació i, que de ben segur,  ens conduiran a tots, de mica en mica, a canvis més profunds. Tenim una manera diferent d’entrar a l’escola i de viure l’educació. 

Arribem a l’escola i ens canviem el calçat com quan arribem a casa, perquè l’escola ha de ser un indret acollidor, familiar i proper. Ens hi hem de sentir bé, és la nostra segona casa. Si ens sentim segurs i acompanyats podrem ser nosaltres, actuar amb confiança i segurament oferir una versió ben propera al nostre veritable jo. 



Diu Paloma Arenós, en un article que va publicar al diari Ara en el suplement Criatures el 19 de setembre del 2015, que “un bon disseny de l’espai escolar, a l’aula i al pati, potencia els coneixements dels alumnes” i és que, segons un estudi que va realitzar la Universitat de Salford i l’estudi d’arquitectes Nightingale Associates durant el curs acadèmic 2011-12, “l’entorn de l’aula pot afectar el progrés acadèmic d’un infant durant un any fins a un 25%”. Doncs aquest és un dels primers fonaments que hem volgut estructurar per tal de poder iniciar aquest nou camí per a l’escola de Calders. 


Segons Loris Malaguzzi, pedagog italià, es pot concebre l’espai com el tercer educador. Espais pensats per als infants, on allò que es posa té un sentit i una raó de ser. Espais que conviden a la tranquil·litat, a l’acolliment, que desperten la curiositat i que donen oportunitats per descobrir. Espais que siguin rics, provocadors i que atiïn l’interès de tots els infants i que aquests puguin trobar quelcom que els esperoni i els motivi. De la mateixa manera que amb l’espai, es té  cura dels detalls, com ara posar colors crus, neutres i blancs. Colors que aporten calma, que conviden a la tranquil·litat, en contrapunt als colors cridaners que afavoreixen l’excitació o bé parets plenes d’estímuls que distreuen i ofeguen. La cura dels materials que s’utilitzen és també important, tot prioritzant materials naturals, fustes, teles, vímet...  Agradables a la vista, que ens acosten a la natura, de tacte agradable i a l’hora segueixen uns criteris de sostenibilitat. 



Hem canviat la disposició de les aules, passant d’una disposició magistral, on l’atenció està enfocada cap a unes pissarres, on la mestra és el centre de l’aprenentatge i on tots els aprenentatges passen per aquesta, a una disposició encarada a oferir diferents espais i diferents racons per poder oferir propostes variades segons els interessos dels infants, on la mestra acompanya, on es té en compte l’aprenentatge entre iguals, on es potencia l’autonomia i on es busca despertar l’interès i la curiositat de l’infant. 

Actualment tenim les aules dividides en diferents espais. Un on hi ha les tasques de comunicació, del món matemàtic i del món natural i social. Un altre espai el destinem per la catifa, lloc on fem les assemblees, la lectura... i, encara un altre, com la biblioteca o bé per a d’altres tasques com són les caixes d’investigació i els jocs de taula. 

Un dels moments més importants del dia és l’assemblea. Un espai de reflexió, de debat i de recolliment. On es potencia el sentit crític dels infants, se’ls convida a prendre decisions, a mostrar-se autònoms, a compartir sabers i anhels, i a l’hora a prendre compromisos. 

L’escola, com a motor de canvi, també ha de comptar amb les famílies, ha de potenciar la seva presència, ha d’esdevenir un sistema permeable, que va en ambdues direccions, on les famílies també tenen un paper important, no en va són el primer agent educador dels infants. Les famílies han d’entrar a l’escola, han de tenir un rol cabdal i s’han d’establir complicitats. 

Hem començat un camí. És un camí que fem dia a dia, en veiem l’horitzó i tenim clar allà on voldríem acostar-nos. Un camí que cal fer plegats, on tota la comunitat educativa, tots els agents anem a l’una, per poder construir l’escola de tots, una escola respectuosa, moderna, innovadora, creativa, acollidora, de qualitat. Una escola que tingui en compte els infants, capaç de generar il·lusió. Una escola dels infants i pels infants.


Equip de mestres


excursió a la platja

L' 1 de juny vam anar tota l'escola a la platja. Primer ens vam separar amb dos autocars. Ens vam separar de la següent manera: Grans amb xics i mitjans amb petits. Després d' 1 hora i mitja vam arribar a la platja i el primer que vam fer va ser trobar un lloc tranquil i esmorzar. 
Al cap d'una estona d'esmorzar vam caminar fins la platja i ens vam situar. Una estona  més tard de situar-nos, abans d'entrar a dins l'aigua el primer que vam veure eren uns animals marins, eren meduses molt petites i en vam caçar unes quantes. 
Tot seguit de veure aquells animals alguns no es van atrevir a entrar, però uns quants sí que es van atrevir i van estar jugant a fora amb la sorra com a dins a l'aigua a fer torres. Després vam agafar cada gran a un xic i vam anar a la dutxa per treure'ns la sorra i la sal. 
Després de dutxar-nos vam anar com a un parc i allà vam dinar, i després de dinar vam anar a jugar. Al cap d'una estona de tot això ens van venir a buscar els autocars i ja vam anar directes a l'escola on ens esperaven els pares.


Arlet    

Per veure més fotos cliqueu aquí.

dimecres, 8 de juny de 2022

L'escola al bosc

 “Abans de salvar el planeta, hem d’estimar el planeta”

Heike Freire, docent i investigadora. 

Quan vàrem parlar del canvi de mirada, a la darrera Calderina, vàrem fer referència a Loris Malaguzzi, sobre la concepció de l’entorn com el tercer educador. 

A Calders vivim en un entorn privilegiat, envoltats d’una natura que ens espera, que ens pot acompanyar en els aprenentatges dels infants i és còmplice d’allò que necessitem si sabem escoltar, mirar i buscar. 

Partint de la idea d’escoles a l’aire lliure, moviment que va sorgir a Europa a principis del segle XX i que va impregnar diferents corrents pedagògics, fem nostra la idea de la natura com una pota més d’aquest tercer educador i en cerquem el contacte a partir de diferents propostes. 

A la República, de la mà de Rosa Sensat, sorgiren escoles on gran part de la vida escolar es desenvolupava a l’aire lliure, aprofitant l’entorn. Tasques de geografia, matemàtiques, música… es realitzaven a l’exterior en contacte amb la natura.  

Enguany, seguint aquesta filosofia, cada comunitat de l’escola fa escola al bosc. Els xics, fan dos matins a la setmana on la descoberta i el joc lliure són la principal font d’aprenentatges. Sota l’escola, a pocs metres, troben el seu bosc. Un espai que els esdevé familiar i on poden aprendre diferents habilitats i rutines. Els petits i mitjans fan un matí, gaudeixen d’una proposta de descoberta i/o experimentació proposada per les mestres i una estona de joc lliure. I els més grans, desenvolupen una proposta d’aprenentatge concreta durant una part d’un matí, que acostumen a relacionar amb continguts matemàtics, del medi social i natural i/o artístics. 

Així doncs, trepitgem diferents indrets d’interès local, com el castell, la barraca de Cal Campà, la zona d’escalada del Cargolaire, el dolmen de Sant Amanç, o bé descobrim el poble tot estudiant les llindes, els carrers o bé ens conscienciem de la fragilitat de la natura tot fent una jornada de neteja.  

Per estimar el poble i l’entorn que ens acull cal conèixer-lo, cal trepitjar-lo i aprofitar allò que ens ofereix i que ens genera aprenentatges per, alhora, fer créixer la llavor de l’estima vers aquest i, en general, vers el país.  


Equip de mestres

dimarts, 7 de juny de 2022

Jocs en família


 

Projecte dels Gags

Durant aquest curs la Nora, la Carla i l'Iris (jo) hem anat fent un projecte conjunt d'una pel·lícula. Està formada per dos capítols, els dos junts duren uns 10 minuts, a final del muntatge trobareu les preses falses. 
Per fer-los vam necessitar més d'una sala. Vam fer servir la biblioteca, la sala polivalent, el pati i el menjador.
Durant aquest projecte ens hem barallat molt, però també ens hem unit i al final hem pogut treballar bé i acabar el projecte. Vam tenir varies dificultats durant les gravacions però finalment vam poder acabar-ho.
Aquí us deixem la peli:
                                                                                                                                          Iris             

dimecres, 1 de juny de 2022

TALLER DE FUSTA

 Avui dia 27 de Maig de 2022  ha vingut l'Agustí que és fuster i oncle del Pere. Primer de tot ens ha ensenyat diferents tipus de fusta, que si una pesava més, que si l'altra més clareta, l'altra amb els anells més clars. Després ens ha ensenyat tota la seva maleta on hi tenia més de 50 gúbies, unes de més primes, unes de més grans i en forma d'U... 

Al cap d'uns minuts ens ha dit que feia com una trobada a Prats de Lluçanès entre uns quants amics i entre ells s'ensenyaven les figures de fusta. També ens ha ensenyat vídeos que feia talla amb fusta i ens ha dit un consell:

 "si voleu  fer un dibuix o una escultura no aneu a fer primer el difícil, aneu a fer primer la forma i veus que et vas motivant i després et surt el més difícil". 

La primera escultura que va fer era un obrecartes i li va regalar al seu pare amb les seves inicials.                                             


Per mes fotos cliqueu AQUI                                                                          
 
MARC PUIGDEMUNT