diumenge, 12 de juny de 2022

Més que un canvi estètic


  

“Si fa cent anys s’hagués pogut hivernar a un cirugià i a un mestre, i ara se’ls retornés a la vida, resultaria que el cirurgià difícilment reconeixeria un quiròfan modern, mentre que el mestre identificaria pràcticament tots els elements de l’aula i, amb una mica de sort, fins i tot podria continuar amb l’explicació ell mateix” 

Nicholas Negroponte



Aquest any a l’escola de Calders hem iniciat un profund procés de transformació. Un canvi en la mirada cap a l’infant i l’acompanyament que oferim a aquest, en la manera de concebre l’educació i de construir Escola, així com en el paper que juga l’entorn més proper i l’educador. Una altra aproximació en la relació que mantenim amb el medi natural i que ens resulta generador d’importants aprenentatges, en la manera d’apropar-nos als nostres dubtes i sabers, de desvetllar nous interessos i de construir nous aprenentatges. En la manera de disposar l’espai que ens acull a tots nosaltres i a tota la comunitat educativa.


És un canvi que, inevitablement va de bracet amb un canvi estètic, però que no només es queda en mers canvis estètics. Aquests però, d’entrada, ja ens provoquen una manera diferent de veure l’escola, una manera diferent de fer les coses i una manera diferent de concebre l’educació i, que de ben segur,  ens conduiran a tots, de mica en mica, a canvis més profunds. Tenim una manera diferent d’entrar a l’escola i de viure l’educació. 

Arribem a l’escola i ens canviem el calçat com quan arribem a casa, perquè l’escola ha de ser un indret acollidor, familiar i proper. Ens hi hem de sentir bé, és la nostra segona casa. Si ens sentim segurs i acompanyats podrem ser nosaltres, actuar amb confiança i segurament oferir una versió ben propera al nostre veritable jo. 



Diu Paloma Arenós, en un article que va publicar al diari Ara en el suplement Criatures el 19 de setembre del 2015, que “un bon disseny de l’espai escolar, a l’aula i al pati, potencia els coneixements dels alumnes” i és que, segons un estudi que va realitzar la Universitat de Salford i l’estudi d’arquitectes Nightingale Associates durant el curs acadèmic 2011-12, “l’entorn de l’aula pot afectar el progrés acadèmic d’un infant durant un any fins a un 25%”. Doncs aquest és un dels primers fonaments que hem volgut estructurar per tal de poder iniciar aquest nou camí per a l’escola de Calders. 


Segons Loris Malaguzzi, pedagog italià, es pot concebre l’espai com el tercer educador. Espais pensats per als infants, on allò que es posa té un sentit i una raó de ser. Espais que conviden a la tranquil·litat, a l’acolliment, que desperten la curiositat i que donen oportunitats per descobrir. Espais que siguin rics, provocadors i que atiïn l’interès de tots els infants i que aquests puguin trobar quelcom que els esperoni i els motivi. De la mateixa manera que amb l’espai, es té  cura dels detalls, com ara posar colors crus, neutres i blancs. Colors que aporten calma, que conviden a la tranquil·litat, en contrapunt als colors cridaners que afavoreixen l’excitació o bé parets plenes d’estímuls que distreuen i ofeguen. La cura dels materials que s’utilitzen és també important, tot prioritzant materials naturals, fustes, teles, vímet...  Agradables a la vista, que ens acosten a la natura, de tacte agradable i a l’hora segueixen uns criteris de sostenibilitat. 



Hem canviat la disposició de les aules, passant d’una disposició magistral, on l’atenció està enfocada cap a unes pissarres, on la mestra és el centre de l’aprenentatge i on tots els aprenentatges passen per aquesta, a una disposició encarada a oferir diferents espais i diferents racons per poder oferir propostes variades segons els interessos dels infants, on la mestra acompanya, on es té en compte l’aprenentatge entre iguals, on es potencia l’autonomia i on es busca despertar l’interès i la curiositat de l’infant. 

Actualment tenim les aules dividides en diferents espais. Un on hi ha les tasques de comunicació, del món matemàtic i del món natural i social. Un altre espai el destinem per la catifa, lloc on fem les assemblees, la lectura... i, encara un altre, com la biblioteca o bé per a d’altres tasques com són les caixes d’investigació i els jocs de taula. 

Un dels moments més importants del dia és l’assemblea. Un espai de reflexió, de debat i de recolliment. On es potencia el sentit crític dels infants, se’ls convida a prendre decisions, a mostrar-se autònoms, a compartir sabers i anhels, i a l’hora a prendre compromisos. 

L’escola, com a motor de canvi, també ha de comptar amb les famílies, ha de potenciar la seva presència, ha d’esdevenir un sistema permeable, que va en ambdues direccions, on les famílies també tenen un paper important, no en va són el primer agent educador dels infants. Les famílies han d’entrar a l’escola, han de tenir un rol cabdal i s’han d’establir complicitats. 

Hem començat un camí. És un camí que fem dia a dia, en veiem l’horitzó i tenim clar allà on voldríem acostar-nos. Un camí que cal fer plegats, on tota la comunitat educativa, tots els agents anem a l’una, per poder construir l’escola de tots, una escola respectuosa, moderna, innovadora, creativa, acollidora, de qualitat. Una escola que tingui en compte els infants, capaç de generar il·lusió. Una escola dels infants i pels infants.


Equip de mestres