Ja està. Ja hi som de nou. Avui és el 22 de juny. 22! I això vol dir que ahir era el solstici d’estiu. La nit més llarga de l’any i ara, l’endemà, el dia ja s’escurça. I sí, anem cap a l’hivern. És així. Però demà, revetlla de Sant Joan, la nit més esperada, és la revetlla, de festa, petards i coques. Riures i confidències. De trobades amb amics i coneguts. Perquè una cosa, tancar una etapa, no s’entén sense l’altra, alegrar-se per allò que ve. Perquè per avançar, cal deixar anar. I de nou, ens trobem aquí, al centre del poble, a la plaça de la vila per acomiadar un altre curs. Un altre any.
Un any que vàrem començar demanant confiança. Agafats de les mans, xics guiant a grans. Seguint unes fites a ulls clucs i al final del trajecte, en unes teles de colors, per escriure-hi quatre mots sortits del cor. Quatre paraules per esperonar el curs que començava, per encetar el llibre d’aquest curs.
Avui, mesos després, ens trobem aquí per passar les darreres pàgines d’aquest llibre. Com una gran família. Contents per tot el que hem fet. Esperonats per allò que hem de millorar. Per un curs que ja tanquem i un curs, dona per a molt. Està ple d’anècdotes, històries, vivències i moments. Instants que ens ajuden a créixer i a fer-nos com a comunitat. Perquè fer escola, és fer poble. I fer poble, és fer escola.
Hem anat a veure remolcs, a fer botifarres, a descobrir racons i raconades. A veure el riu, el castell, a banyar-nos, a prendre l’autobús i a actuar. Ens han ajudat amb l’hort, a canviar els espais, a ballar, a cuinar o a descobrir el cos. Hem rebut tant de tothom, que només en podem estar agraïts.
I avui, a més de passar les darreres pàgines del gran llibre del curs, també n’encetem un de nou. Un ben bonic ple de sanefes de colors. Bé, l’enceten. Perquè aquest ha estat el pròleg d’uns infants. D’uns marrecs que ja no ho són tant. Que s’han fet grans mentre no els miràvem i ara, ganàpies, alcen el dit i ens diuen:
-Ei, ja és l’hora. Enfilem el camí. Que ja estem a punt.
I és així. Perquè fan el salt. Fan una gran passa i comencen una nova aventura. Una nova etapa plena de noves experiències. Un d’ells, el Jordi, d’ample somriure, de ben segur que aportarà benestar al grup, amb força rialles i confidències. L’altre, el Pau, s’ho mirarà tot tranquil·lament. Incansable. Fent a poc a poc, treball de formiga n’hi diuen. Fidel a aquells que estima. Mentre la Carla, força i geni, decidirà i sentenciarà. Perquè si fem una cosa, que sigui amb passió, que per això hi som. Per estimar el que fem i creure-hi. Sense deixar res al tinter. La Jana, no farem massa soroll, té les coses clares i el camí clar. Artista i bona amiga, trobarà el camí per seguir creixent. I el Víctor? Parem màquines. Escoltem. Com ha crescut el sagal! Com ha madurat. I si una cosa se li posa entre cella i cella, no patiu, que de ben segur que us ho farà saber. És tot passió. És força pura i un gran cor. Estima i és estimat. I mai, un bon dia us negarà. I no me’n descuido, no pas, d’aquesta nina tan especial. Arlet n’hi diuen. Amb somriure mig amagat, sense fer escarafalls, sempre hi és. Endolcint els moments, tenint cura de les amistats. De feina, força i ben feta, perquè ens agraden els detalls i de les amigues, bàlsam alguns instants. La cola que uneix el grup.
Marxen sis companyes. Sis de grans que saben jugar, confiar, riure i estimar. Sis infants que han fet pinya allà a Mallorca com una gran família. Decidint, xerrant, ajudant-se i rient.
D’aquí a poc comenceu una nova etapa, un nou camí. Els ulls us brillen, la rialla se us eixampla, la il·lusió us pot i això, està molt bé, és molt bo i sabeu que aquí, com un port tranquil, ens teniu, perquè tot camí comença amb la primera passa i alguna d’aquestes, aquí les heu fet.
Gaudiu, apreneu, confieu i creixeu, grumets de la galera que a port, el vaixell hi és ancorat preparant nous mariners.
Bona mar bones amigues. Bon oratge bells companys. Que els vents us siguin favorables i la mar agradable! Que tot està per fer i tot és possible!
.jpg)
